Trastorns en l'aprenentatge
Els trastorns de l’aprenentatge són una causa molt freqüent de fracàs escolar. Es tracten de trastorns de base neurobiològica, sovint amb un component genètic, que condicionen l’assoliment d’un o més d’un aprenentatge de forma adequada tot i tenir un nivell normal d’intel·ligència i rebre una instrucció adequada.
Afecten molts infants en edat escolar, entre un 5 i un 15% d’aquests.
Els trastorns de l’aprenentatge persisteixen al llarg de la vida.
Per tant, és important diferenciar-los de les dificultats transitòries o evolutives. Les dificultats que presenten els alumnes amb TA són persistents i tenen una repercussió negativa en el progrés de l’infant durant tota l’escolaritat.
Així doncs, a l’hora de realitzar un diagnòstic cal tenir en compte la història clínica del cas i la persistència mínima de sis mesos per tal de poder parlar de què aquestes dificultats en l’aprenentatge i les habilitats acadèmiques es poden associar amb un trastorn específic de l’aprenentatge.
Un cop recollida tota aquesta informació a través de diferents tècniques de recollida d’informació, caldrà valorar quines són les necessitats reals del cas i realitzar un pla d’intervenció ajustat a aquestes.
Com s’ intervé en un TA?
Per tal d’intervenir en un trastorn de l’aprenentatge cal recollir en un primer moment tota la informació del cas. Així doncs, és imprescindible tenir una primera entrevista amb els pares del nen/a, poder comptar amb els informes mèdics, psicològics i escolars del cas i, sempre que sigui possible, poder realitzar una coordinació amb la resta de professionals de diferents àmbits que treballin amb el cas.
Així doncs, un cop recollida tota la informació necessària, es procedeix a elaborar un pla d’actuació ajustat a les necessitats reals del cas. Per tal de poder fer-ho, és imprescindible marcar uns objectius de treball a curt, mig i llarg termini.
A partir d’aquí, es comencen a realitzar les sessions de reeducació necessàries per a implementar les mesures plantejades al pla d’actuació i es valora l’ajust d’aquestes a partir dels resultats obtinguts i el progrés del nen/a.
Finalment, es realitza l’anàlisi d’aquests resultats i es valoren novament les necessitats del cas per tal de poder oferir una atenció ajustada a aquestes.
Des del Gabinet Psicopedagògic de NOVACADÈMIA seguim el següent procés d’intervenció:
Pensem que és imprescindible la coordinació família-escola-gabinet per tal de poder realitzar una intervenció ajustada i oferir en tot moment la millor atenció a les necessitats dels nens i nenes que reben suport psicopedagògic.
Així doncs, ens basem en la intercomunicació permanent amb els diferents agents implicats en l’atenció de cada cas:
- Seguiment permanent amb la família i petita reunió de forma mensual.
- Reunions trimestrals amb l’escola.
- Coordinacions puntuals amb la resta de professionals que treballen amb el nen/a, quan s’escau.
Finalment, la valoració del progrés i dels resultats obtinguts al llarg de les sessions de reeducació es reflecteixen en un informe trimestral en el qual s’especifica el pla d’actuació dut i es valoren novament les necessitats del cas, reajustant els objectius plantejats quan sigui pertinent.
Quins TA podem trobar?
Dificultats en l’adquisició de la lectura: dislèxia.
- Incapacitat lectora que inclou deficiències verbals, cognitives i lateralitat mal definida.
- Deteriorament en la capacitat de reconèixer paraules, lectura lenta, insegura, comprensió minsa.
- No és degut a falta d’intel·ligència o deficiències sensorials.
- Ve acompanyada d’alteracions de l’expressió escrita, càlcul o altres tipus d’alteració de la comunicació.
- Alteracions significatives:
- Mala lateralització
- Psicomotricitat
- Problemes perceptius
- Alteracions en el llenguatge
Dificultats per les matemàtiques: discalcúlia.
Consisteix en un trastorn de la competència numèrica i les habilitats matemàtiques les quals es manifesten en nens d’intel·ligència normal sense lesions cerebrals adquirides.
- Signes d’alerta:
- Dificultats per comptar enrere (el nen utilitza els dits per comptar), per fer càlculs aproximats, manipulació de xifres, aplicació d’estratègies per resoldre operacions, memoritzar, errors de transcripció.
- Bloqueig i ansietat alhora de fer matemàtiques
Dificultats en el desenvolupament de l’expressió escrita: disgrafia i disortografia.
- Disgrafia
Escriptura defectuosa que té relació amb problemes en la percepció i moviment, en la qual no s’evidencia un trastorn neurològic o intel·lectual que ho justifiqui.
- Signes d’alerta:
- Rigidesa en l’escriptura, amb tensió en el control de la mateixa
- Escriptura irregular
- Impulsivitat: escriptura poc controlada i deficient organització de la pàgina
- Inhabilitat: dificultats en copiar les paraules, lents en escriure.
- Disortografia:
Dificultats en l’escriptura en què existeixen dèficits importants i específics de l’ortografia. Cal·ligrafia deficient i difícil de llegir.
- Signes d’alerta:
- Errors gramaticals en la redacció
- Ús deficient dels signes de puntuació
- Ús limitat d’oracions complexes Nombrosos errors d’ortografia natural
- , coordinades i subordinades
- Vocabulari pobre
- Dificultat en l’organització de paràgrafs
- Lentitud en l’escriptura